21
Dic
09

Umayya

T’he nodrit, menut, t’he mantingut de més major.
Has begut més i més voltes de mi amb el cap baix.
Quan de nit t’ha colpit un dolor qualsevol,
l’he passada vetllant el teu lament,
regirant-me desficiós al llit,
com si jo fos, i no tu, el colpit per la malaltia.
Temia per a teua mort, tot i sabent
que aquesta té un temps i t’hauria d’arrivar igualment.
I quan has arribat a l’edat madura
i tenia les meues esperances en tu
m’has recompensat asprament i durament
com si t’hagueres cansat de donar-me favors i beneficis.
Has dit que m’havia fet vell,
com si hagués estat una meua tria
i m’has insultat
quan encara no he fet els sissanta anys!
M’has cridat home del tort consell
però és el teu consell que va tort!
…pogueres tu entendre.
Ai si, venint a menys al respecte degut a un pare,
tingueres almenys el que cal entre un i altre ésser humà.
Anuncios

0 Responses to “Umayya”



  1. Dejar un comentario

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s


Archivos

diciembre 2009
L M X J V S D
« Nov   Ene »
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  

A %d blogueros les gusta esto: